Descripció
En el text es presenta un model d’intervenció que combina la utilització de sistemes alternatius i augmentatius de comunicació junt amb la planificació centrada en la persona, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb necessitats específiques de comunicació. Per això, després d’una contextualització inicial sobre la història dels sistemes i la rellevància de concentrar-los amb una metodologia de planificació centrada en la persona, es descriu el programa de comunicació desenvolupat per l’equip. Per aquest motiu, es detalla l’objectiu general i els específics, els participants, el mètode i l’itinerari, tenint en compte les activitats, participants i eines de cada fase, entre altres detalls. Finalment, es descriu també el procés d’avaluació utilitzat i els resultats obtinguts a través d’una metodologia mixta que inclou un qüestionari, un grup focal i una entrevista en profunditat. Així mateix, es fa una discussió dels resultats, en la que es destaca l’augment percebut per part de les usuàries de la implementació d’aquesta metodologia, especialment en tres àrees: benestar emocional, relacions interpersonals i benestar material.
Referència
Garzón, I. [Ismael] et al. (2020). Abordaje de las dificultades de comunicación en personas con discapacidad intelectual: la importancia del contexto. Revista Española de Discapacidad, 8(I), 103-127. https://www.cedid.es/redis/index.php/redis/article/view/565