Descripció
La immaduresa biològica de l’ésser humà quan neix fa que per a la seva supervivència i desenvolupament sigui necessari algú que tingui cura i possibiliti el pas de cadell de l’espècie a subjecte psíquic, és a dir, social. Això es produeix en un entramat d’enllaços al si d’una comunitat que ofereix suports. Les falles en aquest procés generen diverses experiències de desvaliment i predisposen a una fragilitat que emergeix quan fallen els suports necessaris per fer front a les adversitats. Aquestes situacions de carència impacten sobre el subjecte, l’exposen a sofriments intensos i al risc de bandejament de la seva comunitat i del no gaudi dels seus drets de ciutadania. Els seus relats transmeten la idea de ser subjectes a la intempèrie i les seves manifestacions poden ser descrites com a clínica del desemparament. Quan això passa, cal la facilitació d’experiències de cura que se sustentin en un tracte atent i en la recuperació dels seus drets de ciutadania.
Referència
Leal, J. [José] (2018). Los cuidados en el marco de una ciudadanía inclusiva. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría [en línia], 238(134), 587-606.
https://scielo.isciii.es/pdf/neuropsiq/v38n134/2340-2733-raen-38-134-0587.pdf