Descripció
El propòsit d’aquest article és explorar les possibilitats de la mirada etnogràfica en el camp de l’anomenada «rehabilitació psicosocial dels trastorns mentals severs». Partint d’una crítica a l’individualisme metodològic i epistemològic d’algunes aproximacions «psi» (psiquiatria biològica o neokraepelinisme, teràpia cognitivoconductual, psicoanàlisi, etc.) i de les polítiques estandarditzades de reinserció, es defensa una orientació teoricopràctica centrada en allò que aquí anomenem l’«evidència social del sofriment». Per il·lustrar aquesta aproximació es comparen dues experiències d’intervenció-acció-participació diverses i deslocalitzades geogràficament: la primera a l’Àrea Metropolitana de Porto Alegre (el Taller d’Expressió de Novo Hamburgo) i la segona a Barcelona (Ràdio Nikòsia). Tot i les diferències locals, ambdues experiències conflueixen en diversos aspectes, com la creació de nous territoris d’escolta i d’interacció social no associats al camp terapèutic i nosològic, l’aplicació d’una metodologia dialògica desenvolupada des de la mirada etnogràfica, el rescat del món narratiu dels afectats i l’habilitació de noves identitats socials. Finalment, el text indica algunes orientacions per repensar les intervencions en salut mental des de l’«evidència social del sofriment».
Referència
Correa, M. [Martín], Silva, T. [Tomas], Belloc, M. [Márcio], Martínez, Á. [Ángel] (2006). La evidencia social del sufrimiento. Salud mental, políticas globales y narrativas locales. Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 22, 47-69.