Descripció
A les societats americanes i europees actuals hi ha formes d’atenció dels patiments que són considerades en forma aïllada i, fins i tot, antagònica pel Sector Salut, en lloc d’observar les estretes i constants relacions que es donen entre aquestes formes a través de les pràctiques i representacions dels subjectes i grups que les utilitzen. En aquest treball es descriuen en particular les relacions que hi ha entre la biomedicina i l’autoatenció per evidenciar el continu procés de transaccions que hi opera. Primer es descriuen algunes característiques bàsiques de la biomedicina i l’autoatenció, per observar després les relacions que hi ha entre totes dues, especialment a través de la prescripció de fàrmacs i de l’automedicació. Aquest procés transaccional tendeix a ser ignorat per la biomedicina, que critica especialment l’automedicació, cosa que resulta paradoxal, ja que el Sector Salut impulsa constantment activitats d’autoatenció que inclouen l’automedicació, sense reflexionar sobre l’articulació i les conseqüències que aquestes transaccions tenen per al procés salut/malaltia/atenció. Es proposa que el Sector Salut utilitzi intencionalment aquests processos transaccionals.
Referència
Menéndez, E. [Eduardo] (2006). Intencionalidad, experiencia y función: la articulación de los saberes médicos. Revista de Antropología Social, 14, 33-69.
https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/view/RASO0505110033A