Descripció
L’article aborda el desafiament d’una conceptualització de la realitat sociohistòrica que trenqui amb la separació entre allò real com a externalitat i el subjecte. Això obliga a redefinir la idea d’objectivitat. Cal trobar un concepte de subjectivitat constituent que no sigui operatiu per reduccions al pla de les variables psicològiques, però que tampoc no es resolgui com a simple expressió de processos macrohistòrics. Des d’un punt de vista metodològic, realça el contrapunt entre continguts teòrics permanents i la transitorietat dels subjectes. S’afirma que per poder harmonitzar desenvolupament humà i desenvolupament social, calen relacions socials que no impliquin dominació econòmica ni política. Arribat a aquest punt, es pregunta: És que el capitalisme s’amaga rere de la democràcia, per la qual cosa aquesta, en nom propi, es nega a si mateixa?
Referència
Zemelman, H. [Hugo] (2010). Sujeto y subjetividad: la problemática de las alternativas como construcción posible. Polis [en línia], 7.